Número 01
-
“LES ALTRES MANS”: RECONSIDERAR LA PRODUCCIÓ CERÀMICA IBÈRICA DES DE L’ÒPTICA SOCIAL
El present text proposa una relectura de la producció ceràmica ibèrica des d’una òptica social, amb l’objectiu de desplaçar la imatge de l’artesà únic i masculí cap a una xarxa d’agents diversos —dones, infants, adolescents i aprenents— i cap a unes pràctiques productives integrades en l’espai domèstic. Per fer-ho, combina l’anàlisi de la chaîne opératoire…
-
¿ESTAVEN MARGINATS ELS ESCLAUS A L’ESPANYA DE L’EDAT MODERNA?
Un dels grups socials de l’Espanya Moderna que ha estat més identificat amb la categoria de “marginalitat” és el de les persones esclavitzades, sempre presentades com a individus les activitats dels quals discorrien als marges de la societat. Amb tot i amb això, la recerca està assenyalant cada cop més com l’esclavitud era un fenomen…
-
EL FRONT D’ALLIBERAMENT GAI DE LES ILLES (FAGI) I EL PAPER DEL MOVIMENT GAI EN LA MALLORCA DELS ANYS VUITANTA
Dins la història queer, el Front d’Alliberament Gai de les Illes (FAGI) constitueix una peça clau per a la comprensió d’aquest fenomen. El FAGI suposà una organització clau en la visibilització i normalització del col·lectiu LGBTIQ+ a Mallorca durant la cultura i societat posttransicional. L’organització protagonitzà diverses accions i polèmiques importants que trasbalsaren a la…
-
LA TENSIÓ MIGRATÒRIA EXPLICA LA SOCIETAT CATALANA
Aquest article analitza la immigració com un element estructural en la formació i transformació de la societat catalana contemporània. A partir del cas de Barcelona, el text defensa que les grans onades migratòries no poden entendre’s com un fenomen extern o excepcional, sinó com una condició necessària del desenvolupament capitalista, de la urbanització i de…
-
DONES, BANDOLERS I SOCIETAT: PRESÈNCIA FEMENINA EN EL CONTEXT DEL BANDOLERISME CATALÀ (XVI-XVII)
Aquest article analitza el bandolerisme català dels segles XVI i XVII des d’una perspectiva de gènere, qüestionant la visió tradicional que l’ha definit com un fenomen exclusivament masculí. A partir del contrast de diverses fonts primàries, tant documentades com inèdites, principalment de la província de Tarragona, s’estudia el paper de les dones dins del bandolerisme…
-
LA POBRESA I L’ASSISTÈNCIA ALS POBRES A LA CATALUNYA BAIXMEDIEVAL. UNA MIRADA RURAL
En el present escrit, es desitja que el lector conegui, no solament la importància de la pobresa i l’assistència dels pobres en la historiografia de casa nostra, sinó també com les comunitats rurals podien pal·liar els efectes de la pobresa o fins i tot prevenir la seva aparició a la baixa edat mitjana. A través…
-
EL CINEMA COM A EINA DE REPRODUCCIÓ DE LES RELACIONS DE PODER
Aquest article analitza el cinema, la publicitat audiovisual i la traducció com a espais de reproducció ideològica dins les relacions de poder capitalistes. A partir dels conceptes d’aparells ideològics d’Estat, estructuració i sentit comú, el text mostra com els productes audiovisuals no només entretenen, sinó que contribueixen a naturalitzar valors, desitjos, formes de consum i…
-
NOVES FORMES D’ESCLAVITUDS MODERNES: NEOCOLONIALISME, EXTRACTIVISME I AUSTERITAT
Aquest article analitza el neocolonialisme contemporani com una forma renovada de dependència estructural entre Nord i Sud global. A partir de la relació entre deute extern, plans d’ajustament, austeritat i extractivisme, el text mostra com la sobirania formal dels països descolonitzats queda sovint buidada per mecanismes financers, comercials i institucionals que orienten les seves economies…
-
SOTA VIGILÀNCIA: VIDA QUOTIDIANA, EXPERIÈNCIES CONCENTRACIONÀRIES I RESISTÈNCIA A LES NEW VILLAGE DE MALÀISIA, 1948-1955
El present article analitza les New Village creades durant la Malayan Emergency com a dispositius centrals de la contrainsurgència britànica i, alhora, com a espais d’enginyeria social colonial. Centrat en el període 1948-1955, sosté que aquests assentaments no poden interpretar-se únicament com una resposta militar a la insurgència comunista, sinó també com a formes de…
-
LA CONCEPCIÓ DE LA POBRESA AL SEGLE XVI. SACRALITZACIÓ, DESSACRALITZACIÓ I ASSISTÈNCIA
La historiografia d’Època Moderna ha abordat l’estudi de la pobresa i l’assistència des de diferents perspectives, posant l’accent en el procés de dessacralització del pobre al llarg dels segles moderns. El present article analitza l’evolució de la concepció de la pobresa al segle XVI, destacant com, tot i la pervivència del pobre com a instrument…