Josep Martínez Rigo
Josepmartinezrigo2001@gmail.com
Resum: Dins la història queer, el Front d’Alliberament Gai de les Illes (FAGI) constitueix una peça clau per a la comprensió d’aquest fenomen. El FAGI suposà una organització clau en la visibilització i normalització del col·lectiu LGBTIQ+ a Mallorca durant la cultura i societat posttransicional. L’organització protagonitzà diverses accions i polèmiques importants que trasbalsaren a la societat mallorquina, caracteritzada pel seu conservadorisme, durant l’època. Aquesta organització anà molt lligada, fins a bon punt influenciada i impulsada, pels moviments d’alliberament gai de Catalunya a mans d’Armand de Fluvià i seguint moltes de les tesis que aquesta impulsà. Aleshores, una de les seves personalitats més destacades, Juan Juanito López, sindicalista i militant comunista que encapçalà moltes de les reivindicacions i accions de l’organització i del comitè de marginats del PCE. El llegat d’aquesta organització, malgrat no tenir continuïtat al present amb l’organització LGBTIQ+ institucional, Ben Amics, amb els esforços de memòria de la darrera dècada han agafat relleu i referencialitat en el món queer mallorquí.
Paraules clau: Homosexual, moviments socials, FAGI.
Abstract: Within queer history, the Front d’Alliberament Gai de les Illes (FAGI) constitutes a key case for understanding the emergence of LGBTIQ+ activism in Mallorca. The FAGI played a central role in the visibility and normalisation of the LGBTIQ+ community within the island’s post-Transition culture and society. Through several actions and public controversies, the organisation challenged a Mallorcan society still strongly marked by conservatism. Its development was closely connected to, and partly influenced by, the gay liberation movements in Catalonia, especially through the work of Armand de Fluvià and the political theses promoted by those circles. One of its most prominent figures was Juan “Juanito” López, a trade unionist and communist militant who led many of the organisation’s demands and actions, as well as those of the PCE’s committee for marginalised groups. Although FAGI did not have direct organisational continuity in the present-day institutional LGBTIQ+ association Ben Amics, recent efforts of historical memory have restored its relevance as a point of reference within Mallorcan queer history.
Keywords: homosexuality; social movements; FAGI; gay liberation; Mallorca.
Introducció
El 16 de novembre de 1984, un grup de persones passejaven pel centre de Palma en clau processionària. La diferència d’una processó usual era la gent que la duia, molt llunyana de qualsevol grup de devots catòlics. Un grup de persones del FAGI clamava en contra del Sant Reprimoni Beneït, figura satírica del primer batle democràtic de Palma des de les eleccions municipals de 1978. La raó d’aquesta manifestació fou el tancament de locals d’ambient gai excusant-se l’ajuntament en motius d’higiene. Les conseqüències d’aquest esdeveniment han marcat de forma significativa la memòria queer, referint-nos a aquesta com el conjunt de relats, pràctiques i referents que articularen la genealogia del moviment, mallorquina en clau combativa i reivindicativa, junts a altres episodis. Per aquesta raó, és força rellevant, encara més en el context actual, analitzar el desenvolupament d’aquest moviment i entendre el seu impacte des d’una perspectiva històrica.
En l’estat de la qüestió, en l’àmbit acadèmic el FAGI i el col·lectiu LGBTIQ+ manca de cap monografia. Només s’ha parlat del FAGI de forma molt breu a escrits de caràcter general com el llibre de Piro Subrat Invertidas y rompe patrias: Marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de género en el Estado español (1868-1982) a on es tracta de forma àmplia, crítica i rigorosa la qüestió de gènere i queer i les cultures polítiques radicals a la història contemporània d’Espanya. A aquesta obra, es tracta de forma molt breu a la FAGI amb més de dues pàgines a on es pot observar clarament la situació que enfrontava de debilitat numèrica, mancada d’un òrgan propi d’expressió estès al temps i marginat dins el Moviment d’alliberament gai a la resta de l’Estat. Altres treballs que parlen sobre la qüestió és el de (Macías González & Vives Barceló, 2019) a on es fa referència a la construcció del moviment gai, el FAGI i el seu paper històric. Després, Armand de Fluvià parla sobre el fenomen històric de la formació dels moviments gais als Països Catalans, tot i que centrant-se en Catalunya (de Fluvià, 2013).
Més enllà de referències puntuals en altres obres, destaca sobretot la tasca periodística, divulgativa i memorialística en la commemoració d’aquest moviment. Aquestes solen parlar sobre el caràcter avantguardista en l’acció política queer i la manca de continuïtat del seu llegat a causa de la seva dissolució en la partida de Juan López de l’illa per causes legals (Mateu, 2008) (Balasch, 2023). Dins la memòria, especialment, el tema ha estat tractat de forma específica per part del Consell de Mallorca amb una presentació sobre el llegat de la història de la mobilització queer i amb programacions especials per part de l’ens de Radiodifusió IB3 (Aire !, 2024).
La metodologia d’aquest treball es fa a través de la bibliografia disponible, l’ús de diaris de l’època i entrevistes realitzades a figures com Juan López. El marc cronològic del treball se centra entre els anys 1970, aprovació de la Llei de Perillositat Social, i l’acabarem l’any 1991 amb la dissolució del FAGI. Ens centrarem fonamentalment en el FAGI i en el seu paper històric, reflexionant sobre la tasca i el llegat que han deixat als moviments queer mallorquins. Durant el treball farem ús de les diferents categories “gai”, “homosexual” i “queer” per a esmentar a la primera com una categoria jurídica/mèdica històrica, la segona per a referir-nos a una identitat política i queer com a una categoria actual que engloba la diversitat del moviment LGBITIQ+. Els objectius d’aquesta tasca és donar una base per a estudis de la qüestió queer mallorquina, de comprendre el paper del FAGI.
La hipòtesi que mou aquest treball és el FAGI com a moviment marginal format per persones properes a espais radicals i activistes de Mallorca que conformen el Front com a centre de vindicació i visibilització de les problemàtiques i programes queer del moment. Malgrat la manca de continuïtat i les seves dimensions reduïdes, foren essencials en la construcció de la memòria queer de l’Illa.
La llei de Perillositat social, antifranquisme i moviment gai i el context mallorquí
L’any 1970 s’aprovà la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, reemplaçant la Ley de Vagos y Maleantes, reforma de la llei del mateix nom promulgada a la Segona República i primera a introduir el concepte de perillositat social en el dret espanyol (Basoco Terradillo, 2020). La llei tenia l’objectiu de perseguir i criminalitzar conductes i formes de vida dissidents respecte al paradigma nacionalcatòlic que hegemonitzava la societat espanyola, així com els projectes socials plantejats pel règim franquista de caràcter cisheterosexista i blanc, fet que s’observà en la persecució dels gitanos i dels homosexuals. La llei es justificava baix una suposada base científica entroncada amb el pensament biomèdic, és a dir un paradigma a on el centre de les qüestions de salut és la biologia individual i no tant els contexts a on es situa cada persona, imperant que recollia tradicions eugenèsiques i que implicava la patologització de la dissidència sexual i de gènere. Aquest paradigma sorgia de fonts com Gregorio Marañón i Vallejo-Nájera, els quals esmentaren la situació d’abnormalitat de les dissidències sexuals i la necessitat de construir models psicològics i psiquiàtrics per a poder “curar” aquesta “afectació”. Aquesta llei, plenament integrada dins el paradigma biomèdic, cerca patologitzar la dissidència, en aquest cas sexual i de gènere, amb l’objectiu de despolititzar, deshumanitzar i imposar el model de família i relació heterosexual catòlic per la via repressiva. A això se li suma també la instrumentalització de les penes amb treballs forçats per a impulsar la reproducció del capital espanyol en certes instàncies en un exercici d’equiparació de l’homosexualitat amb la prostitució 1.
Però, el rebuig de l’homosexualitat no era patrimoni exclusiu del règim, sinó que en l’antifranquista ja s’havien donat casos de repressió o discriminació per raó de sexualitat. Piro Subrat, per exemple, detalla el cas de Jaime Gil de Biedma, el qual durant la seva època universitària volia integrar-se al PSUC, sol·licitant directament a Manuel Sacristán la seva entrada. Segons testimonis recollits de l’època, Sacristán es negà d’acord amb les “decantacions amoroses” de Gil de Biedma, és a dir per la seva condició d’homosexual, la moral conservadora i en instàncies puritana dels dirigents comunistes baix la idea de moral proletària (Subrat, 2019: 167-170), que rebutjava el fet gai com a “degeneració burgesa”. La qüestió lèsbica tampoc era aliena a aquest factor, especialment amb cultures polítiques i espais organitzatius hipermasculinitzats, fet que retrata Carmen Alcalde amb precisió (Alcalde, 1979).
Malgrat aquesta situació, els moviments d’alliberament gai arreu de l’Estat Espanyol varen fruir, destacant el FAGC a on es proposava un programa i ideari revolucionari. En aquests, plantejaven un programa extens basat en els següents punts: L’emancipació de les xarxes relacionals cisheterosexistes i de la família nuclear, la llibertat sexual i el suport a l’acció revolucionaria feminista en l’emancipació de la dona. Se li agreguen també el suport a les prostitutes (tant dones cis com trans), reivindicacions per posar fi a tota mena de discriminació basada en la sexualitat i el gènere (especialment la jurídica i la mèdica), impuls de l’educació i inclusió gai i la mobilització contra el capitalisme com a centre de tota opressió humana (Maria García, 2019: 4-5).
El context mallorquí, seguint les idees establertes prèviament, no era gaire diferent. La societat mallorquina era conservadora, fet que es reflecteix en les primeres eleccions autonòmiques amb la victòria d’Alianza Popular. L’homofòbia era un fet prou preponderant i alguns homosexuals foren perseguits a l’arxipèlag durant el franquisme baix el paraigua de la Ley de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat Social (Martí, 2020). L’església, per la seva banda també defensava el model nuclear i heterosexual de família.
La premsa tampoc perdonava, perquè la qüestió homosexual seguint els paradigmes de la psiquiatria franquista i de fort conservadorisme social. Com mostra l’exemple de Josep Vallespir al diari Baleares, justificà l’assassinat homòfob i apel·là a la realització de lobotomies baix un pretext de cientificitat 2 .
L’homosexualitat era, per tant, un fet marginalitzat a la societat mallorquina, amagat a certs barris i zones de Palma com és al Barri Xino 3 a on sectors marginals de la societat podien exposar la seva dissidència i existència de forma més visible. També la zona fou el lloc a on s’expandí el fenomen drag a la Sala Rosales o cabarets com Casa Vallés. Després, i amb la fundació del FAGI, la presència LGBTIQ+ al carrer es faria més visible a través de les festes que realitzaven a Ses Voltes, devora la Catedral de Palma amb l’objectiu de protestar contra la moral de l’Església catòlica.
Juanito López Garrido i la FAGI
Nascut al 1957 a Villalmea, Juan Juanito López arribà al 1973 a Mallorca com a treballador del sector turístic. En aquest context, impulsarà en els hotels de la zona de S’Arenal de Palma la militància sindical per via de CCOO i la política, primer amb Bandera Roja i després amb el PCE, essent ja reconegut pels seus companys com el camarada gai (Martínez Rigo, 2022) 4 . En aquesta darrera organització, impulsà a Palma la comissió del PCE de marginalitzats i paral·lelament formà el FAGI.
La FAGI té el seu origen en una visita d’Armand de Fluvià en nom de la FAGC a l’illa, encomiant a Juan López a fundar un Front al context insular l’any 1976. Aquesta organització no seria activa fins dos anys després, assumint el rol dirigent al costat de l’anarquista Biel Mesquida, qui actuaria de portaveu (Subrat, 2019: 518), i assistirà a les reunions de la Coordinadora de Fronts d’Alliberament Homosexual 5 . La FAGI seguí el programa de la FAGC, fins al punt de l’exactitud en alguns punts i idees, fet lògic a causa del suport d’Armand de Fluvià i Jordi Petit a l’organització 6.
El FAGI era un grup poc nombrós i només present a Mallorca, arribant a la dotzena de militants als anys vuitanta. Malgrat aquest fet, la seva estratègia de confrontació pública contra els valors morals dominants i el seu activisme els van fer centre mediàtic al context insular. A part de les accions de difusió i divulgació sobre la identitat gai i les festes de Ses Voltes, l’any 1979 varen organitzar el primer orgull de la història de l’illa. També als mitjans intervenien denunciant l’homofòbia com fou el cas del programa de La Clave de 1983, criticant RTVE16 per a convidar a furibunds homòfobs com Santiago Martínez-Fornes que defensava teràpies de conversió o Gabriel Elorriaga que definia l’homosexualitat com a resultat de la “mala educació i de la barbàrie” que ha de ser solucionada 7. Malgrat això, s’elogia al programa per donar visibilitat a la problemàtica gai. Un altre episodi molt sonat fou el cas del iot Azor. L’any 1985 Felipe González va fer ús del iot Azor, que havia estat el iot personal de Franco, per a fer vacances a Portugal. Cal aclarir que el Iot, malgrat de ser de titularitat pública, estava sotmès a criteris institucionals i havia estat emprada per a usos personals o cedit a certs col·lectius en moments puntuals. La FAGI, en el seu cas, va reclamar la cessió del iot per a fer un creuer gai al Mediterrani, en tant que el iot era de titularitat pública i el mateix Felipe González ja havia dit que si la gent el volia només l’havien de demanar (Subrat, 2019: 518) (Martí, 2023).
L’episodi més destacat i commemorat és el de la processó del Sant Reprimoni Beneït en contra de l’administració socialista de l’Ajuntament de Palma. Ramón Aguiló l’any 1983 aconsegueix la majoria absoluta de l’Ajuntament de Palma i governa sense cap impediment dins la corporació. Entre els nous projectes, destacà la campanya de salubritat pública contra bars de prostitució i bars d’ambient al port de Palma i al barri de la Gomila l’any 1984. La iniciativa fou dirigida per Ginés Quiñonero, exsecretari del PCE al franquisme i activista veïnal de Son Gotleu que representava el sector més reaccionari del PSOE mallorquí, com a regidor de Sanitat. El resultat foren el tancament de 35 bars, 3 dels quals eren gais que complien amb la legislació, baix l’acusació de “realizar actividades peligrosas para la juventud y atentar gravemente contra las buenas costumbres” (Subrat, 2019: 518). Era un atac en contra de tot allò que defugís del marc de domini cisheterosexual i dels sectors marginalitzats de Palma. La FAGI, perquè sortí al carrer en una manifestació performativa en forma de processó catòlica amb el suport de l’Assemblea de Dones Lesbianes, el Col·lectiu Antimilitarista, el Partit Socialista de Mallorca, CCOO, el Moviment Comunista de les Illes, les Joventuts Comunistes de les Illes, el Partit Comunista de les Illes Balear i el diari Liberación (Subrat, 2019: 518). La manifestació comptà amb el suport de 200 persones, tot i que les autoritats ho rebaixessin a 30, i irromperen al ple de l’ajuntament presidit per Aguiló. El grup que entrà, liderat per López Garrido, va esperar que acabés el ple i li va donar a Aguiló la llista de firmes en contra del tancament dels bars. Malgrat que Aguiló els va rebre i parlamentà, es negà a acceptar la proposta. El grup d’activistes, doncs, es negà a sortir i realitzà una ocupació simbòlica, resistint el desallotjament de la policia en un acte de resistència passiva (Martí, 2023). Les conseqüències de l’acte foren un fort escàndol públic, tacant la imatge del batle de Palma i de Ginés Quiñonero, i donant visibilitat pública al col·lectiu gai a l’illa.
Posteriorment, la FAGI celebrà altres actes com manifestacions en suport al moviment gai americà després del fall del suprem que confirmava penes de presó per sodomia i sexe oral homosexual a Geòrgia o l’acció política en la campanya per una Llei Antidiscriminació de la CFLH. Se seguiren amb diversos actes de conscienciació sobre la SIDA en el moment àlgid d’epidèmia. Però la FAGI acabaria dissolent-se lentament després del litigi de calúmnies contra el diari Baleares per desqualificacions físiques i intel·lectuals per una suposada acció a la delegació del govern que implicava el llançament de potes de pollastre (Balasch, 2023). Malgrat que el diari estava disposat a arribar a un tracte, i no escoltant a la seva advocada Catalina Moragues, López Garrido continuà el procés judicial. En el dia del procediment, la seva advocada el va abandonar i ela causa finalment va decantar-se en favor del diari. Aquest motiu el va empènyer a marxar de l’illa i instal·lar-se a Catalunya, a on resideix actualment. La FAGI desapareixeria finalment l’any 1991 i seria substituïda, simbòlicament més que de fet, per Ben Amics.
Conclusions
La història del moviment queer es troba encara lluny de ser un fet força desenvolupat a l’àmbit de les Illes Balears en la investigació sociocultural i política. La manca de monografies i d’estudis transdisciplinaris impedeixen tenir una imatge més àmplia del desitjable respecte a la temàtica, essent copsat per articles de divulgació o de memòria democràtica. Així, la feina ha sintetitzat la destacada història del moviment gai en la figura del FAGI, tot i que cal aprofundir en l’assemblea de dones lesbianes per intentar comprendre també la història lèsbica de les Illes Balears.
Es pot dir que les bases es troben per a poder fer un estudi general del moviment gai i focalitzarho a Mallorca. La figura de la FAGI i de Juanito López Garrido s’han convertit, amb 114 els esforços institucionals i de moviments socials, en uns referents de la militància queer. De la acció política contra l’hegemonia social del cisheteropatriarcat i el seu llegat es continua commemorant avui en dia, servint com a referent en la militància dels col·lectius presents i trencant amb la idea d’una illa monolítica i conservadora. Es confirma, doncs, la idea que la FAGI, malgrat les seves petites dimensions, suposà un actor destacat per l’època que trencà amb les normes socials del moment i impulsà la visibilitat del col·lectiu LGBTIQ+ al territori, intervenint en els moviments socials i ajudant a iniciar el trencament de l’homofòbia imperant. El Sant Reprimoni també ha quedat com un episodi històric a destacar i que marcà una de les accions més destacades que ha realitzat el col·lectiu al context insular.
Notes
1 (BOE, 1970)
2 [BVPH] Baleares 11/6/1975 (p.21) y Baleares 2/2/1977 (p.48)
3 El Barri Xino compren la zona de Canamunt de Palma i del Carrer Sindicat. Durant els anys 90 patí un procés de forta gentrificació a causa de les polítiques de l’ajuntament de Palma.
4 “Cal esmentar a Joan Lopez que després seria fundador i ànima del FAGI”
5 [BVPH] Baleares 10/6/1977 (p.3)
6 Front d’Alliberarment Gai de les Illes, Agosto de 1984
7 La Clave (RTVE), 1983, pp. 21:55-23:55.
Bibliografia
Balasch, M., 2023. La vida valiente de Juan López. [En línia] Available at: https://www.elsaltodiario.com/lgtbiq/vida-juan-lopez-garrido-referente-balears Últim accés: 16 d’abril de 2025.
Basoco Terradillo, J. M., 2020. Homofobia y ley penal: la homosexualidad como paradigma de peligrosidad social en el Derecho penal español (1933-1995). Revista de Estudios Jurídicos y Criminológicos , Issue 1, pp. 63-102.
de Fluvià, A., 2013. Orígens i història del moviment homosexual als Països Catalans. DivÈrsia , Issue 3, pp. 39-63.
Macías González, L. & Vives Barceló, M., 2019. Les persones grans LGBTI. Una mirada actual. A: C. Orte Socías, ed. Anuari de l’envelliment . Illes Balears 2019. Palma: Universitat de les Illes Balears, pp. 276-307.
Maria García, R., 2019. Ciudadania y movimiento LGTB . Murcia: Autoproducido.
Martí, N., 2020. Repressió franquista contra l’homosexualitat a les Illes . [En línia] Available at: http://www.nelmarti.cat/2020/05/16/repressio-franquista-contra-lhomosexualitat-a-les-illes/ Últim accés: 17 d’abril de 2025.
Martí, N., 2023. La Llei de perillositat i rehabilitació social i el naixement del moviment LGTBI a les Illes Balears . [En línia] Available at: https://revistaposidonia.com/la-llei-de-perillositat-i-rehabilitacio-social-i-el-naixement-del-moviment-lgtbi-a-les-illes-balears/ Últim accés: 17 d’abril de 2025.
Martínez Rigo, J., 2022. Entrevista a Bernat Riutort . [En línia] Available at: https://arrelsdemocratiques.org/entrevista-a-bernat-riutort/ Últim accés: 16 d’abril de 2025.
Mateu, A., 2008. Allò que no va poder ser . [En línia] Available at: https://www.dbalears.cat/balears/politica/2008/06/30/1875/allo-que-no-va-poder-ser.html Últim accés: 16 d’abril de 2025.
Subrat, P., 2019. Invertidas y rompepatrias: Marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de género en el Estado español (1868-1982) . Salamanca: Editorial Imperdible.
Fonts primàries (audiovisuals, impreses, premsa i literàries)
Aire!, 2024. Aire 0309 – Juan López Garrido (Villamalea, 1957) . [En línia] Available at: https://podcasts.apple.com/es/podcast/aire-0309-juan-l%C3%B3pez-garrido-villamalea-1957/id1287529923?i=1000671315717 Últim accés: 16 d’abril de 2025.
Alcalde, C., 1979. Cartas a Lilith. Barcelona: Bruguera. BOE, 1970. Ley de peligrosidad rehabilitación social. [En línia] Available at: https://www.boe.es/boe/dias/1970/08/06/pdfs/A12551-12557.pdf Últim accés: 17 d’abril de 2025.
El País, 26/03/1981. Presentación del documento «Los comunistas y la cuestión homosexual» . [En línia] Available at: https://elpais.com/diario/1981/03/26/sociedad/354409213_850215.html Últim accés: 17 d’abril de 2025.
El País, 26/08/1985. Juan López. [En línia] Available at: https://elpais.com/diario/1985/08/26/ultima/493855201_850215.html Últim accés: 7 d’abril de 2025].
Front d’Alliberarment Gai de les Illes, Agosto de 1984. FAGI (Folleto) . Palma: Autoeditado. (Font primària impresa)
La Clave (RTVE), 1983. Homosexuales , s.l.: RTVE.
López Garrido, J., 14/08/1983. Los gais y La Clave . [En línia] Available at: https://elpais.com/diario/1983/08/14/opinion/429660006_850215.html Últim accés: 17 d’abril de 2025.
