Quan parlam de migracions, sovint ho feim amb números, rutes i titulars. Però la història es sosté, sobretot, en biografies: decisions preses amb pressa, comiats que no sempre són voluntaris i arribades que obliguen a començar de nou.
La mar com a frontera i com a pont
La Mediterrània ha estat, alhora, frontera i pont. Al llarg del temps ha facilitat contactes, comerç i circulació cultural; però també ha concentrat desigualtats, conflictes i control polític. Llegir-la així ajuda a entendre per què els desplaçaments formen part de la seva història.
Arrels, llengües i adaptació
Arribar a un lloc nou no és només canviar d’espai. És renegociar la llengua, les rutines i la manera de ser vist. Les comunitats que acullen també canvien: incorporen paraules, formes de cuinar, de celebrar i de recordar. La cultura no és estàtica; és una conversa.
Memòria col·lectiva
Amb el temps, moltes migracions deixen de ser “notícia” i passen a ser memòria: cognoms, oficis, barris, relats familiars. Mirar aquests rastres és una manera de recuperar una història més completa, on el moviment forma part del que som.
Aquesta peça és un punt de partida: una invitació a llegir les migracions amb cura i a escala humana, sense perdre de vista que cada trajecte té context, causes i conseqüències.
