Una part important de la història s’ha escrit amb documents que no sempre recullen totes les veus. En molts casos, les dones hi apareixen de manera indirecta: en registres administratius, en correspondència parcial, en mencions laterals o en silencis que diuen més del que sembla.
El problema no és només “la manca”
Quan una trajectòria queda fora del relat, no és només perquè “faltin dades”. Sovint hi ha una qüestió de mirada: què es considera rellevant, què es registra i què s’ignora. Per això, reconstruir història requereix també revisar criteris i preguntes.
Rastres: feina, cures i comunitat
Les fonts petites —un contracte, una compra, un padró, un testimoni oral— poden obrir portes. Són fragments que permeten entendre l’economia domèstica, les xarxes de cures, la participació comunitària i les formes de resistència que sovint no entren als relats oficials.
Llegir el passat amb més capes
La història no és només el que va passar; és també com ho podem explicar amb honestedat. Incorporar veus invisibilitzades no és “afegir un apartat”: és transformar la narrativa, fer-la més completa i més exacta.
Aquesta peça és una invitació a mirar els arxius com un mapa incomplet: útil, però ple de buits. I a entendre que cada buit pot ser una pista per investigar millor i explicar amb més cura.
